...Com cada matí vaig sortir del llit i em vaig dutxar. Mentre l’aigua em queia al damunt sentia com una preciosa melodia m’embolcallava el cos. Potser éren imaginacions però jo sentia aquella cançó cada vegada més fort. Al parar l’aixeta per ensabonar-me la melodia va callar. Podien ser les gotes que cantéssin?
.....Al ficar-me al llit vaig fer un resum del dia. Resulta que no em recordava de res del que havia fet. Només recordava que havia estat plovent, que havia pogut fer una cosa que feia temps que no feia : saltar bassals.
...Encara no sé ni he descobert la cançó que era. Només espero tornar-la a sentir un altre cop. En tinc la necessitat. El que si he descobert és que es pot ser feliç amb molt poc. Només cal una paraula : AIGUA.
fragments conte Pep Sallent.
ilustració Alba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada